PREGUNTES I CONCLUSIÓ

En començar a pensar en aquest projecte relacionat en l’alimentació, hem vaig fer un seguit de preguntes:
Què em qüestiono quan vaig a comprar?
El lloc on visc m'afecten l'àmbit alimentari i en la manera de consumir? Hi ha classes socials del menjar?
Què puc fer per ser més sostenible? Què tinc en compte a l'hora de comprar? En què em fixo?
Per què pago més per un producte sense gluten que un amb gluten de la mateixa marca?

Aquestes preguntes les vaig fer sense conèixer el nom i el tema dels dos projectes que em quedaven, la democràcia està en perill i l’últim, paraules per canviar el món. Dels tres projectes el que més m’ha captat és el segon, el de la democràcia en perill perquè tots tres temes són molt actuals, però com que per mi, qui acaba decidint en tot és la política, era el punt més essenciali significatiu del meu projecte.

Ara, en el final d'aquest viatge me n’han sorgit moltes més:
Se’ns educa en salut? Se’ns ensenya a menjar?
Realment l’interès d’un polític és el benestar dels seus ciutadans? Quin és el seu interès?
Som hipòcrites?
Se'ns manipula amb discrusos d'odi?
Per què no es destinen diners en la prevenció de malalties?
Prediquem amb l’exemple?

La conlusió on vull arribar ara que he acabat el viatge és aconseguir fer reflexionar a l'oïent. Fer-lo reflexionar cap a on tendim com a societat, quins valors se'ns dóna, qui vetlla pel nostre benestar, per què tolerem com ens vulneren els nostres drets i a més, com ens donem les culpes entre nosaltres.

En el podcast dic:
Veiem discriminació, odi i violència en tot moment. Se’ns educa amb valors democràtics,però vivim en un país que fomenta partits d’ultradreta que van en contra dels drets humans, se’ns demana com a alumnes que no discriminem a ningú i els mestres són el primer en posar-nos etiquetes, se’ns demana que fomentem la diversitat, però el nostre sistema educatiu només ens estructura per edats, se’ns demana pau, però els polítics són els primers que discriminen i creen odi entre ciutadans. Ens diuen que hem de menjar fresc, de proximitat i saludable, però la realitat és que només ho poden fer una minoria degut als alts preus dels productes. Vivim en un país que lluita per la pau, però compra recursos energètics a un estat que està matant a molts ciutadans a causa d’una guerra. Es demana que es respectin els animals, però fomenten cultures que en maten per diversió i recolzen l’alimentació que els maltracta, demanem que siguem un estat unificat, però ells són els primers en voler-nos separar i diferenciar-nos.

Aquesta és la conclusió que he tret en documentar-me sobre els temes en qüestió.
Vivim en un país ple de contradiccions i hipocresies, en un món limitat i amb uns recursos limitats.

Quan vaig encarar aquest projecte em vaig preguntar com podia o de quina manera podia incloure tots tres projectes en un i en pensar en aquests tres conceptes, ràpidament vaig trobar la resposta. No puc parlar d’un concepte sense introduir els altres perquè per mi, aquests macroconceptes són els pilars pels quals gira els problemes dels quals hem anat parlant al llarg del curs i per mi del món en el que vivim.

CONCLUSIÓ